Manel Bosch és d’aquells pintors que, pertanyents com a persones a un entorn, saben fer de la seva entrega a tot allò que els envolta, la seva pròpia personalitat. En aparença cedeixen a allò que se’ls dóna fet, però en realitat realitzen el difícil exercici d’entendre dintre seu i transmetre als altres el que l’estètica té de raó i motivacions de vida.

Va néixer i es va formar en una petita població del Maresme, Montgat; allà on el món mariner conjugava amb l’industrial, Manel Bosch va trobar en els colors canviants de la Mediterrània, en els núvols d’un cel afectat pels fums de les fàbriques i, en definitiva, en la llum que lluitava per ser pura en mig de les dificultats que sorgeixen de la proximitat d’una urbs tan populosa com és Barcelona, la seva motivació pictòrica. Aquesta s’ha desenvolupat principalment a Catalunya, on hi ha tanta varietat de paisatges d’interior i de costa, urbans, amb la solidesa de les grans edificacions i de les petites poblacions que amb el blanc encalcinat de les cases afirmen la puresa d’intencions que bateguen en la majoria dels cors humans.

Instintiu però alhora racional, Manel Bosch sap captar la importància alliçonadora del sol que, de bon matí, comença a estendre’s sobre les teules d’una antiga construcció camperola per donar escalfor a les idees de continuïtat històrica. I a la vegada entén la solidesa d’unes roques costaneres que resisteixen els embats de les ones perquè, com ja se sap, altra volta seran acaronades per elles. Així com també troba l’emoció d’un sol que va a ponent –sempre la llum natural, que és una de les principals característiques de la seva pintura– i en una tarda d’hivern escalfa les façanes d’unes cases de l’Eixample barceloní. Es tracta d’impressions que adquireixen un ampli desenvolupament a mesura que creixen dins d’una pintura ben construïda, àgil en els conceptes i segura dins de la seva consolidació en les teles.

Pintor del natural –un dels pocs que encara prefereix les incomoditats de buscar el tema i representar-lo tal i com se li mostra– Manel Bosch té en la figuració un mitjà per a arribar a explicar formes de vida social. Els seus quadres ens parlen de la conveniència d’entendre’s i de preservar el medi ambient com a font de plaers senzills i alhora necessaris.